Proyecto educativo

El projecte “ A Lloure” es basa en el principi vertebrador de les diferents pedagogies actives (Waldorf, Montessori, Pestalozzi,...) que és el profund respecte a l'infant i als seus processos de desenvolupament, interessos i inquietuds.

Així, l'objectiu principal del projecte és que els infants i les seves famílies siguin persones lliures, feliços i competents.

Aleshores, el projecte es fonamenta en els següents quatre pilars intrínsecament lligats i que tot seguit s'exposen: el joc espontani i lliure, l'aprenentatge a la natura, l'acompanyament respectuós i la família.

1) El joc espontani i lliure.

Des del projecte “A lloure” consideram el joc com a impulsor principal dels aprenentatges i desenvolupament dels infants.

Així, a través del joc l'infant es descobreix a ell mateix, desenvolupa la seva personalitat i autonomia, assimila i aprèn allò que viu, s'adapta al món que l'envolta, reviu les seves experiències i descarrega tensions. El joc és la forma que tenen de descobrir, experimentar, explorar, crear... (Elkind 2007, Piaget & Inhelder 2002) .

El joc permet desenvolupar tots els tipus d'intel·ligència i adquirir qualsevol concepte, des de les matemàtiques al llenguatge, passant per les ciències o les relacions socials. El joc és fonamental en l'equilibri emocional i energètic, així com en el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals, socials i creatives dels infants (Freire 2011).

Quan permetem a l'infant viure el joc de forma espontània i lliure, el joc es converteix a més en una

experiència de plaer, afavorint així que l'aprenentatge sigui significatiu.

Creiem en el joc espontani i lliure, és a dir, des d'una postura d'acompanyament no directiu ja que estimula als infants a triar el seu camí, oferint la màxima llibertat a l'hora de desenvolupar les seves habilitats i competències segons els seus interessos, així com també fomenta la seva autoestima i independència i estimula l'intercanvi social, el respecte mutu i la confiança en ells mateixos. El fet que siguin els infants qui dissenyen i desenvolupen el joc sense interferències de l'exterior permet que allò après quedi fixat a la memòria a llarg termini ja que la motivació, la predisposició i l'estat emocional positiu són màximes (Spitzer 2007). A més, en el moment de màxima concentració en el joc, es produeix un estat mental conegut com flow (fluxe) que accelera la formació de sinapsis en el cervell.

D'altra banda, la negociació pel disseny del joc i les normes per a la seva execució amb els iguals fomenta el desenvolupament del llenguatge i les habilitats socials de l'infant, on han de desplegar tots els seus recursos lingüístics per tal de proposar, convèncer, seduir, argumentar i explicar els seus objectius als seus iguals.

2) L'aprenentatge a la natura

Des del projecte “A lloure”, creiem que és important que els aprenentatges que es donen a través del joc espontani i lliure es duguin a terme en un entorn natural. Així, en els primers anys de vida de l'infant, la família i la natura que l'envolta són el centre de la seva activitat. Els infants s'identifiquen amb la natura d'una manera holística, integrada, se senten part d'ella. Es tracta d'una etapa en la que preval el desenvolupament sensoriomotriu (Gesell 1989) i la natura ofereix espais de qualitat pel moviment i la percepció sensorial, difícils de reproduir en un altre tipus d'espai.

El contacte freqüent amb la natura, com és el cas, genera un sentit d'identitat i pertinença a ella.

A més, proveeix als infants d'experiències sensorials intenses, profundes i gratificants. La informació que els arriba a través de tots els sentits és coherent, consistent i plena de matisos. Aquesta coherència sensorial és imprescindible per integrar la informació en el cervell i permet un major autoconeixement del seu cos i el que aquest els permet fer (Ayres 2006).

Els infinits matisos de formes, colors, tampanys i materials, que a més varien d'un dia a un altre i amb la llum que els il·lumina en cada moment, fa que els infants es facin més sensibles a la bellesa i es sentin en harmonia amb l'entorn i amb ells mateixos. L'espai ampli i obert els permet expandir-se físicament i mentalment, sentir-se lliures; poden desenvolupar el seu joc sense interferir els uns amb els altres i en un escenari amb múltiples ambients, estructures, materials i reptes de diferent nivell i característiques. La permanència a l'aire lliure, en un entorn canviant, fa que estiguin més alerta, tenguin una major capacitat d'observació i concentració i siguin més flexibles amb ells mateixos i amb els demés (Nabhan & Trimble 1995, Sobel 1996, White 2004). Per aquesta mateixa raó, milloren en el reconeixement de les pròpies necessitats i les dels altres. Els ritmes del món natural, permeten desenvolupar la paciència, els aporten serenitat i contribueixen a l'encontre amb la seva espiritualitat (Wells & Evans 2003, Taylor & Kuo 2006, Corraliza & Collado 2011, Surau-Ott 2012).

D'altra banda, el medi natural amb el seu terreny irregular i el maneig dels materials que s'hi troben, estimula la seva curiositat, imaginació, creativitat, llenguatge i especialment la seva motricitat tan gruixada com fina.

Els desafiaments físics i sensorials que troben en aquest medi fomenten la seva autonomia, independència i capacitat de cooperació, negociació, raonament i de decisió, ja que són el mateixos infants qui estimen la seva pròpia capacitat d'enfrontar-se a ells i valorar els resultats dels seus intents. L'entorn natural presenta a més situacions de risc variable que contribueix a aprendre a avaluar-los de forma més realista, a l'autoconeixement de les seves habilitats, a la seva millor capacitat per afrontar l'adversitat, a una major tolerància a la frustració i al respecte de límits i normes.

Així, es treballa la propiocepció com un tot, les seves capacitats i limitacions.

El contacte amb la natura en edats primerenques té, a més, múltiples beneficis per a la salut. Entre d'ells, reforça el sistema immunològic pel que disminueixen les possibilitats d'emmalaltir-se, disminueix l'estrès i l'ansietat, s'allibera l'energia dels infants, els músculs es desenvolupen millor amb diferents moviments, forces i tensions necessàries per jugar i moure's pel bosc, l'equilibri, el càlcul de distàncies, forces i capacitats del propi cos s'ajusten, els sentits s'aguditzen,...

Per tant, creiem que el conjunt d'experiències sensorials i motrius que ofereix la natura en la infància primerenca contribueix en un desenvolupament, físic, psíquic, emocional i espiritual més harmònic i integrat.

3) Acompanyament respectuós

D'altra banda, creiem que per tal que el joc es doni de forma espontània i lliure es necessita d'un acompanyament no directiu, atent i respectuós. Aquest acompanyament es basa en l'escolta activa i en el respecte profund cap a l'infant en totes les seves dimensions com a ser biològic, psíquic, emocional i espiritual, atenent als seus interessos i necessitats i al seu ritme individual de desenvolupament.

El punt de partida és la confiança en les capacitats personals de cadascú i del respecte a la seva personalitat. Així, la relació que estableix l'adult (acompanyant) amb l'infant és càlida, afectuosa i d'acceptació de la seva forma de ser, d'expressar-se, de manifestar-se, de sentir,..., vetllant per a que cadascun creixi i es desenvolupi tal com és.

Això només es pot donar des d'una base de llibertat i de coneixença mútua (Fromm 1999), aleshores, la relació amb els infants es dóna amb una actitud que equilibra la distància necessària per a que ells creixin amb autonomia i la presència que els faci sentir que un adult els acompanya, els acull, no els jutja i els ajuda a recordar les normes i límits que permeten una convivència harmoniosa i relaxada.

Així, l'acompanyant, realitza una tasca important d'observació que permet conèixer millor als infants, atendre el seu desenvolupament personal, entendre com es relaciones entre ells i amb el medi, detectar necessitats, desitjos, dificultats i prevenir conflictes.

Cal dir que, per tal de garantir la seguretat dels infants i aconseguir un ambient relaxat es fa necessari definir normes i límits. Així, del límit del que sorgiran totes les normes de convivència és el fet de que no es poden fer mal, ni físicament ni verbalment ni emocionalment. Això es reflecteix en una manera de resoldre els conflictes basada en el reconeixement de la situació per ambdues parts, l'expressió dels sentiments de forma ordenada i sincera, la descripció de l'origen del conflicte i l'acompanyament a la pròpia resolució per ells mateixos (Goleman 1996, Faber & Mazlish 1997, Juul 2004, Rosenberg 2006, Wild 2006).

També es mantenen unes mínimes normes de seguretat en el bosc que són essencials per garantir el joc tranquil com són la mobilitat en els diferents espais d'aprenentatge sempre que hi hagui un adult (així si l'infant vol canviar d'espai ha d'avisar a un adult i aquest farà l'acompanyament), la impossibilitat de jugar en llocs perillosos com voreres dels marges; el no molestar als animals en els seus caus,... Els acompanyants rebran una formació bàsica en riscs que es poden presentar en la zona (incendis forestals, picades o mossegades d'animals, meteorologia adversa,...) així com també hi ha un protocol d'actuació per a minimitzar-los i esmenar-los, si escau.

El fet d'estar a l'aire lliure, funcionar com a grup i que l'activitat principal sigui el joc lliure i espontani fa necessari marcar una sèrie de moments al llarg del dia (el bon dia i l'acomiadament, la pujada i baixada del bosc, el berenar i el dinar) on tot el grup es retroba pel que es reforça el sentiment de grup i permet millorar les habilitats socials (empatia, escolta activa, atenció, respecte cap als demés) així com anticipar i organitzar-se en la seva planificació del dia. Així, aquests ritmes preestablerts permeten alternar moments d'expansió i de recolliment, de moviment i tranquil·litat, d'expressió i d'escolta, tan necessaris per a conèixer-se a ells mateixos i entre ells.

D'altra banda, encara que en el projecte sigui essencial el joc espontani i lliure, ocasionalment es pot proposar alguna activitat, en la que els infants podran decidir participar o no, segons el seus interessos.

Consideram que les activitats proposades podran oferir noves eines i experiències d'aprenentatge que permetin llavors aprofitar les noves habilitats adquirides i explorar nous àmbits d'interès en el seu joc espontani (Linaza 1989, Decroly 2002).

4) La família

Creiem, des del projecte “A lloure”, que l'acompanyament respectuós ha de ser un continu en els diferents entorns educatius en el que es desenvolupa l'infant pel que consideram l'entorn de la família de gran importància. Així, creiem imprescindible que la família s'involucri i participi de les propostes que es plantegen des del projecte, pel que la cooperació i la comunicació amb la família és primordial en el projecte, generant un clima de confiança mútua i seguretat emocional, de transparència i honestedat i d'interès mutu.

Això es contempla en diferents moments del projecte. Així pel que fa a la fase d'adaptació infant-família i projecte cal dir que és un període de màxima sensibilitat i acoblament, aleshores el temps serà el que consideri cada família. Així, la família entra al bosc i acompanya a l'infant fins que consideri oportú i vegi que aquest es sent segur i tranquil; pel que la forma en que es farà l'adaptació la decideix cada família en funció de les necessitats de l'infant.

D'altra banda, un altre moment en el que es contempla la participació i cooperació de la família és en l'acompanyament en el bosc. Així, es proposa que les famílies vagin rotant en el rol d'acompanyant en el bosc com a part integradora del projecte i si ho considera oportú fer el seguiment de l'evolució del seu fill/de la seva filla.

L'acompanyament en el bosc per part de la família suposarà participar d'una formació inicial i de les sessions mensuals de seguiment dels acompanyants on s'intercanviaran experiències, expressaran sentiments, percepcions, creences,... i s'assessorarà i acompanyarà en aquesta experiència per part de l'acompanyant titular.

D'altra banda, les famílies participaran i cooperaran en les reunions trimestrals de seguiment del procés de desenvolupament del seu fill/de la seva filla amb l'acompanyant titular.

Finalment, les famílies participaran i cooperaran en les activitats de difusió, comunicació,... que es realitzin des del projecte.